Les finestres del temps

Jean-Joseph-Bonaventure Laurens (Carpentràs, 1801 — Montpeller, 1890) era un dibuixant, escriptor i músic provençal. També s'havia dedicat a viatjar i havia col·laborat amb el viatger romàntic romàntic Isidore Justin Séverin, anomenat Baró Taylor.

A la tardor de 1839, el 22 de setembre, va arribar a Mallorca amb el vapor "Mallorquín"procedent de Barcelona. Va estar a l'illa fins el 9 d'octubre, visitant Palma i altres pobles de Mallorca, com Sóller i Valldemossa. Com a resultat d'aquesta visita va escriure el llibre "Souvenirs d'un voyage d'art à l'île de Majorque (1839)". En el seu llibre descriu Barcelona, la ciutat de sortida del seu viatge, i sobre tot el text està centrat en la descripció de Palma, diverses esglésies de la ciutat, la Seu, La Llonja, Bellver i pobles com Sóller i Valldemossa. També narra les costums de l'illa i té un capítol dedicat a la música.

 El llibre està il·lustrat amb 55 magnífiques litografies. Les dedicades a Palma les podeu veure en aquest post. El llibre es publica simultániament a Montpeller i a París l' any 1840 i el 1843 se'n va fer una versió castellana.

 Un any abans, el 1838, Chopin i Sand varen realitzar el seu famós viatge a Mallorca i la seva estada a Valldemossa. George Sand no es proposava escriure sobre el seu viatge, però esperonada per l' aparició de l'edició de Laurens, va redactar el seu llibre. La primera edició d'aquesta obra es fa a París el 1841. A la biblioteca digital, Hathi Trust, podeu consultar el llibre de Laurens amb les 55 litografies.

Castell de Bellver

Interior de Bellver

Porta de Santa Margalida

Oratori del Sant Spulcre

Mercat de Sant Antoni

Ajuntament

Molins del Molinar

Llonja

Interior de la Llonja

Interior del claustre de Sant  Francesc

Interior del claustre de Sant  Francesc

Portal de la Seu

Interior de la Seu

La Seu vista des del desaparegut convent de Sant Domingo

Banys àrabs

Porta des Camp i església del Socors

Diversos mallorquins i mallorquines

 Vue prise sur la plate-forte du rempart "dePalma, près de l'église de la Miséricorde, construite à l'extrémité de la Rambla. Le premier plan est garni d'aloès, très-abondants dans cette partie de rempart. Au-delà de l'aquéduc se trouvent des jardins plantés de palmiers, de figuiers et d'orangers. On aperçoit au-dessous du grand clocher de la Miséricorde , celui de la paroisse Saint-Nicolas ; au dernier plan, la cathédrale, et à côté, la tour carrée où existait naguère l'horloge dite Baléarique.

Curiosa estadística sobre les ganàcies del reis europeus per cada minut de feina. Apareguda al diari La Unión Republicana de Palma el dia 4 d'agost de 1903. 

Avui vos vull explicar una tràgica història d'amor que va tenir lloc a Palma a l'any 1741. Una història que va tenir per protagonistes a Elisabeth i Manuel, una monja i un tinent de Dragons. La ciutat d'aquella època, era una ciutat petita i envoltada per unes murades, tal com podem apreciar al plànol de Juan Ballester de 1760.

Ella era Elisabet Font dels Olors i Penyafort, una jove de 22 anys de família noble, que havia ingressat en el desaparegut convent de la Misericòrdia de Palma, que estava situat en el cantó del carrer de les Monges i Sant Bartomeu. Tal com passava amb moltes dones joves, la manca de dot o el desacord amb les imposicions matrimonials del pare, les obligava a ingressar en un convent i seguir la vida religiosa sense cap vocació.

L'altre protagonista és Manuel Bustillos, de 30 anys, casat, amb dos fills i tinent del regiment de Dragons d'Oran. Els Dragons eren un cos de l'exercit, que va sorgir a mitajans del XVI i va desapareixar a principis del XIX. Cambatien com a cavalleria.

No sabem com, però els dos es varen enamorar i varen decidir fugar-se per poder estar junts. El dia 6 d'agost de 1741, de matinada, ella es va despenjar des de l'esglèsia del convent amb una corda, va deixar els seus hàbits i vestida d'home va escapar per la porta amb el tinent Bustillos. Amb passaports falsos es varen embarcar en un vaixell francès que anava cap Almeria. 

La superiora del convent descobreix la fuga. Avisa al bisbe, el prelat al capità general i aquest a un heroi de la marina: el capità Antoni Barceló. El Capità Antoni arma el xabec El Lleó i inicia la cacera.

Tres dies després els fugitus van ser descoberts en les proximitats del port de Cartagena. Els amants són arrestats i embarcats al vaixell mallorquí. El 16 arriben a Palma. Ella és castigada per l'autoritat religiosa. Enclaustrada de per vida a la seva comunitat, ocuparà sempre l'últim lloc de la congregació. Haurà dejunar a pa i aigua dos dies cada setmana.

Ell corre pitjor sort. Un consell de guerra el condemna a mort. La sentència es compleix al Born el 4 de maig de 1742. Mor decapitat "per un mecanisme que es va dir inventat pel mateix reu". Una guillotina a Palma 40 anys abans que fos popularitzada per la Revolució Francesa?

Sor Elisabet també va morir just un 4 de maig, però 40 anys després que el seu enamorat.

Per acabar, un poema de Tomàs Aguiló dedicat al tinent Bustillos.

Avui vos vull mostrar una d'aquestes publicacions antigues que tant m'agraden. Es tracta de la revista "La Guerra Ilustrada", una publicació amb periodicitat decennal, que va dirigir i redactar l'historiador Augusto Riera sobre els antecedents i el desenvolupament de la primera guerra mundial, entre 1914 i 1918.

En total va publicar 142 números o fascicles, sense datar, que no arriben a la vintena de pàgines cada un. Els seus articles i cròniques versen sobre l'evolució de les campanyes i operacions militars, l'armament, fortificacions, batalles, fronts, trinxeres i rereguarda. La seva portada és ocupada totalment per una fotografia, generalment de retrats d'alts mandataris i caps militars. En el seu interior s'insereix nombroses làmines, mapes i fotografies.

Pels interessats en el tema de la 1ª Guerra Mundial són uns documents molt interessants. És com una espècie d'enciclopèdia en fascicles amb unes i·lustracions realment bones. Com a mostra podeu veure algunes de les seves portades.

Al número 3 de la Plaça Weyler, trobam el Gran Hotel, una de les joies arquitectòniques de Palma. L'edifici, d'estil modernista, va ser construït per l'arquitecte català Lluís Domènech i Montaner i inaugurat l'any 1903.

 

Aquest hotel no sols va hostejar els primers turistes de l'illa, sinó que també va ser escenari d'anècdotes i històries interessants, com la fuga de Miss Alexandra Knollys, una dona de l'aristocràcia anglesa que es va fugar del seu país a principis del segle XX i va ser trobada al Gran Hotel en companyia del seu amant, un oficial de l'exercit angles. Una història digna dels programes del cor i entranyes vàries d'avui en dia.

El vescomte de Knollys, Francis Knollys, pare d'Alexandra, pertanyia a una antiga família de l'aristocràcia anglesa. A principis del segle XX era molt conegut donat que era el secretari particular del Princep de Gales i posterior rei Eduard VII.

Estava casat amb Ardyn Mary Tyrwhitt i va tenir dos fills Edward i Alexandra Louvina, la fugada i protagonista de la història.

Una foto de 1902 de la dona i el seu dos fills: Edward i Alexandra. Font

Al febrer de 1910, Alexandra es va escapar del seu domicili a Londres. A la premsa es diu que estava casada, però segons he trobat no es va casar fins un any després dels fets. Era una dona d'una gran bellesa, fet que en la foto superior no s'acaba d'apreciar, on encara té aspecte d'una adolescent.

La Correspondencia de España, 11 de febrer de 1910

Un dies després va ser localitzada a Palma, concretament al Gran Hotel, i el seu amant, detingut.

La Correspondendia de Espana, 16 de febrer de 1910 

Posteriorment, un jurat va condemnar a pagar 2.500 lliures (o dollars) al diari que va iniciar aquesta notícia.

 Aquesta curiosa anècdota l'esmenta Miquel Ferra en el seu llibre: Palma a peu. Ciutat passa a passa

Per les dificultats de viabilitat econòmica de Rosa Blanca SA, el mes de setembre de 1969 s’iniciaren converses per a una possible fusió amb la societat Pripps Española SA, que culminaren positivament el setembre de 1971 amb l’acord de compra de l’empresa La Rosa Blanca SA, amb plantilla, flota de vehicles i part de la maquinària, per l’empresa Pripps Española SA.

L'empresa Pripps, amb una visió de futur respecte a les perspectives de l’augment del consum de cervesa lligat a la demanda del turisme, s’instal·là a Son Molines, als voltants de Palma, un indret amb bona situació respecte a la xarxa de carreteres per a la distribució del producte cerveser.

 

 

 

 

Un dels trets característics de Rosa Blanca es que se venia en envasos d'un litre, i per tant apta pel seu consum familiar (infants inclosos) com indica aquesta anunci.

 

 

Per cert, si algú es queda amb ganes de recordar el gust d'aquesta cervesa, a Ebay (ja està venuda) podeu aconseguir una Rosa Banca de litre plena (i esbravada?) !!!

 

Font | Possessions de Mallorca, Birrantic,

Per sort les Balears no són zones afectades per grans terratrèmols. Els pocs (els darrers són de 2010 i de 2003) que hi ha hagut han tengut una incidència reduïda, però aquest fet no deixa de preocupar la gent.

Per trobar un terratrèmol que va ser important pels importants desperfectes sobre edificis de Palma ens hem de remuntar a 1851. Durant la matinada del 15 de maig, molta gent es va despertar sobtadament degut a un moviment violent. Aquest moviment va provocar que a les façanes d'algunes cases de Palma apareguessin esquerdes i altres directament quedassin en ruïnes. Els diaris de l'època parlaven del pànic que havia provocat i dels desperfectes materials.

 El Genio de la Libertad. 16 de maig de 1851

Un dels edificis més afectats va ser la Seu de Palma i el seu portal i façana major. En aquesta foto es veuen les bastides que hi havia per a la reforma que es va fer en la dècada de 1870.

Un altre dels edificis afectats va ser l'Almudaina. El terratremol també va afectar a altres edificis de Palma com l'esglèsia de Sant Francesc o Sant Miquel, i pobles de Mallorca com Santa Maria i Bunyola

En plena paranoia nuclear dels anys 50, en els Estats Units era "normal" publicar manuals sobre com sobreviure a una bomba atòmica. En aquest que podeu veure, de la ciutat de Seattle, es donen consells per després d'una explosió, expliquen la manera de construir el teu propi refugi antiaeri, les zones de la ciutat amb més risc, etc. El podeu llegir tot a VintageSeattle.org.

Estam acostumats a veure com diferents animals ajuden a l'home durant les seves caceres, com per exemple els cans, falcons i altres rapinyaires. Però llegint La jirafa de los Medici, un llibre de Marina Belozerskaya molt interessant i ben documentat, vaig saber que els guepards també s'havien utilitzat durant les caceres.

El guepard (Acinonyx jubatus) és membre de la família dels felins. Actualment és troba a Àfrica i el sud-oest d'Àsia. Té 6 subespècies repartides per aquestes àrees. Una de les subespècies més amenaçades i utilitzades per a la caça és el guepard asiàtic (Acinonyx jubatus venaticus). Aquest subespècie es troba principalment a Iran. Antigament també vivia a Aràbia, Índia, Afganistan i altres països del sud-est asiàtic. Actualment viuen sols entre 70 i 100 guepards asiàtics. Té l'honor de ser l'animal més ràpid de la terra, arribant a velocitats de 112 km/h, i la seva acceleració és increïble: de 0 - 100 km/h en 3.5 segons, més ràpid que el Mercedes-Benz SLR McLaren, el Lamborghini Murciélago i el F/A-18 Hornet. Viu a zones obertes, com deserts o planures i la seva dieta es basa en els antilops i animals semblants.

Els antics egipcis utilitzaven els guepards com animals de companyia i de caça. Per utilitzar-los con animal de caça, es capturaven quan eren adults, i quan ja havien estat ensenyats a caçar per les seves mares. Durant les caceres, els guepards eren transportats en carros o la gropa de cavalls, i anaven encaputxats. Els cans eren els encarregats de fer sortir la pressa, un cop que aquesta sortia, els guepards eren alliberats de les seves corretges i donaven caça a la pressa (antilops, gaseles, etc.).

Escena de caça amb guepards a l'Índia

En el llibre: "The End of Trail: The Cheetah in India", on es fa un repàs de la història dels guepards a l'Índia des de temps prehistòrics fins a a l'actualitat, té un capítol dedicat exclusivament a la captura, domesticació i entrenament dels guepards per a la caça. Les imatges que es mostren a continuació mostren una mica el seu procés d'entrenament.

Captura del guepard

Cuidant el guepard

Una idea del seu ús la dona el fet que Akbar el Gran, un emperador mogol, tenia 1.000 guepards per a les seves caceres.

Escena de caça amb guepards d'Akbar el Gran

Aquesta afició per tenir felins, i en concret guepards, també va arribar a Europa. Quadres de segles passats ens mostren alguns dels usos que es donaven als guepards que eren enviats a Europa. Per exemple, en un quadre de George Stubbs es mostra un guepard , en una escena de caça, i que va regalar el governador de Madràs al rei George III.

Quadre de George Stubbs

També hi alguns quadres on es veu els guepards entrenats com animals de caça. Per exemple, en un quadre fet per Marquis Wellesley es veu un guepard, amb els ulls tapats per evitar distraccions, preparat per a la cacera. Lògicament, els guepards a Europa eren entrenats per caçar animals propis del continent com llebres, conills, cérvols, etc.

Quadre de Marquis Wellesley (1800)

Font: Wikipedia, Wikipedia, Felidae