Administrar

Obrint finestres a la hist˛ria

Vaixells moguts per cavalls

jamasca66 | 16 Juny, 2011 06:50 | latafanera.cat meneame.net facebook.com twitter.com

L'home ha utilitzat les embarcacions des de fa milers d'anys. Fa més de 10.000 anys, l'home ja utilitzava els troncs d'arbres, degudament tallats, com a medi de transport a l'aigua. Durant segles, la força humana i la força eòlica han estat les principals formes de moure una nau.

Però al llarg de la història, també hi ha hagut vaixells moguts per altres forces com per exemple la d'animals domèstics com els cavalls o bous. Al Rebus Bellicis, un tractat escrit en el segle IV o V d.C. sobre les armes de guerra utilitzades a l'imperi romà, es descriu un vaixell de guerra mogut per bous. El sistema consistia en que els bous, agrupats per jous, feien moure unes rodes de pales.

De_Rebus_Bellicis,_XVth_Century_Miniature

Dibuix del segle XV on es pot veure un vaixell mogut per bous, descrit al Rebus Bellicis

No va ser fins els segles XVII i XVIII, quan es va utilitzar un altre animal per moure els vaixells: els cavalls. Diversos inventors europeus, concretament el Comte francès de Saxe a l'any 1730, varen dissenyar vaixells moguts per cavalls. L'invent no va tenir massa èxit a Europa

slide 05

Model de vaixell mogut per cavalls inventat a Europa

Per creuar el rius i llacs d'Amèrica, els vaixells amb veles no eren massa fiables (depenien de la força i direcció del vent) i els vaixells de rems suposaven molt d'esforç humà. Es necessitava un vaixell amb una forma de propulsió barata. L'invent va arribar al 1814 a Nova York, quan els ferries varen començar a utilitzar cavalls per moure'ls. El problema és que el cavalls necessitaven un cercle molt gran per moure's (ho feien al voltant d'un pal central, el qual amb el seu moviment movia el mecanisme de propulsió) i per tant els ferries varen agafar la forma d'un catamaran

slide 07

Vaixell tipus catamaran mogut per cavalls

La solució va arribar al 1817, quan es va pensar que els cavalls en lloc de moure's en cercles per propulsar el vaixell, ho farien de fer de forma que el cavall caminés sobre una mena de cinta que a la vegada mouria unes pales situades en els laterals del vaixell.

81-giant-horsepoweredferryboat

Vaixell amb pales laterals

Aquest nou model de vaixell va ser molt utilitzat per creuar diversos rius i llacs dels Estats Units al ( riu Ohio, Mississipi, els Grans Llacs i diversos rius i llacs de nord-est del país). Eren independents de la direcció i la força del vent, eren barats, no hi havia risc de explosions com tenien els vaixells de vapor, i eren relativament ràpids ( hi havia vaixells amb 6 cavalls que podien arribar a velocitats de 6 milles per hora).

slide 17

Cartell d'un ferri de cavalls, l'"Eclipse"

A principis del segle XX, aquest tipus de vaixells ja no s'utilitzaven i varen ser substituits pels vaixells de vapor. A diversos llocs es poden veure restes d'aquests vaixells com al llac Champlain.

Fonts: Wikipedia, Hoofbeats Over the Water, Shipwreck World

Maquina d'escriure gegant

jamasca66 | 15 Juny, 2011 16:18 | latafanera.cat meneame.net facebook.com twitter.com

 

Font | La Ilustración, 11 de gener de 1930

El rei fumador

jamasca66 | 14 Juny, 2011 06:41 | latafanera.cat meneame.net facebook.com twitter.com

Ahmed Bey Zogu també conegut amb el nom de Zog I, va ser el rei d'Albània. Aquest personatge de la historia, primer va ser Primer Ministre, després President i finalment es va autoproclamar rei d'Albània amb el nom de Zog I. El seu regnat va ser breu, va durar 11 anys, des de 1928 fins 1939. Es va aliar amb Itàlia i posteriorment va ser ocupada per Mussolini declarant el país com un protectorat del rei d'Itàlia Víctor Emmanuel III. Degut a això el rei Zog I i la seva família varen haver d'exiliar-se.


El rei Zog

Com a tot dictador, va fer de la corrupció i el nepotisme el seu negoci. La seva megalomania es va reflexar en el fet que va dissenyar les gorres del seu exercit amb una Z, la seva inicial.

Gorra d'un soldat albanès amb la Z

Però entre els fets peculiars i curiosos d'aquest personatge està el de ser un fumador quasi malaltís. Diàriament fumava de 150 a 300 cigarretes perfumades. Abans de convertir-se en rei, es va comprometre amb una de les filles de Shefqet Bey Verlac, un del primers ministres del país. Però abans de la seva proclamació com a rei, va rompre el seu compromís de casament. D'acord amb les costums albaneses, Shefqet Bey Verlac tenia dret a venjar-se i matar al rey Zog I.

Un altra fet curiós és que durant el seu regnat va sofrir 55 atemptats. Un d'ells i tal vegada el més estrany va tenir lloc a l'any 1931, quan el rei Zog visitava l'opera de Viena. Quan el rei entrava al seu cotxe, va ser atacat. La majoria de reis i caps d'estat s'haguessin amagat darrera els seus guardaespatlles, però el rei Zog no ho va fer. Va treure la seva pistola, que sempre portava, i va disparar contra els seus agressors. Això el va convertir en el primer cap d'estat, de la historia moderna, que va disparar contra els seus agressors.


Opera de Viena

Font: Wikipedia, Quenns Boro, Bob Top TV,

Germans siamesos

jamasca66 | 12 Juny, 2011 06:28 | latafanera.cat meneame.net facebook.com twitter.com

Sense un dubte, Chang i Eng són de bon tros els més famosos de tots els bessons siamesos. De fet, és a causa d'ells, que els bessons siamesos s'anomenen així.

 

Els germans neixen l'11 de maig de 1811 a Siam, actualment Tailàndia. Eren només dos de disset germans. Aquest bessons siamesos estaven units per un petit cartílag a l'altura de l'estèrnum. Es col·locaven gairebé encarant-se l'un amb l'altre. El bessons no compartien quasi cap òrgan (llevat del fetge) i els seus organismes funcionaven correctament. Els dos tenien personalitats que contrastaven i segons sembla Eng era la personalitat dominant. La seva infantesa i joventut va ser prou normal. Jugaven i corrien amb altres nens i treballaven, ajudant als seus pares, venent ous d'ànec en els pobles.

Foto del germans a la seva infantesa

El comerciant britànic Robert Hunter els va descobrir el 1829. De seguida els va fe signar un contracte i els va exhibir per tot el món, primer a Anglaterra i, finalment, Amèrica. A l'any 1838, els germans es varen retirar a Wilkes County en els Estats Units amb l'increïble quantitat de 60.000 dòlars i es varen fer ciutadans nord-americans.

Cartell de les seves exhibicions

Amb l'objectiu de viure una vida normal es varen establir a una granja (amb esclaus) i varen adoptar el nom de Bunker. Els dos s'enamoraren de la mateixa dona Sarah Yates, però va ser finalment Eng qui la va aconseguir. El seu germà Chang es va haver de conformar a la germana de Sarah, Adelaide. En aquests moments, els bessons varen plantejar el fet de separar-se, però la intervenció quirúrgica tenia molt de risc en aquella època. Finalment, el 1843 els dos germans Chang i Eng es varen casar amb les germanes Yates. Chang i la seva esposa varen tenir 10 fills; Eng i la seva esposa en varen tenir 11.

Fotos dels dos bessons i les seves famílies

Els germans Chang tenien acords bastant originals. Cada germà tenia una casa pròpia on vivien la seva dona i els seus fills, i per evitar problemes, els bessons passaven alternativament tres dies a cada una de les cases. La seva fortuna es va anar reduint i per aquest motiu varen arribar a un acord amb P. T. Barnum per fer una nova gira on serien exhibits. Al llarg dels anys varen intentar separar-se però la intervenció quirúrgica tenia massa risc i era perillosa. El final dels siameses fou tràgic. Chang es va convertir en alcohòlic i la seva salut va es va ressentir molt fins que va tenir un infart cerebral, que no va afectar al seu germà Ang, però que va limitar molt la seva mobilitat. El 1874, a l'edat de 63 anys, Chang va morir d'un aneurisma i poques hores després el seu germà Eng també va morir, de por com deia l'autòpsia que li varen practicar.

Dibuix de la seva autòpsia

Imatge de la seva tomba

Fonts: Wikipedia, University of Nort Carolina, Find A Grave, National Library of Medicine, Cojoweb, The Human Marvels, Side Show World.

El presoner que va entrar voluntÓriament a Auschwitz

jamasca66 | 10 Juny, 2011 05:18 | latafanera.cat meneame.net facebook.com twitter.com

Resulta difícil pensar que una persona va entrar voluntàriament com a presoner al camp de concentració nazi d'Auschwitz. Pareix increïble, però això va succeir.

Tota la història va començar el 19 de setembre de 1940, quan Witold Pilecki, un oficial de la resistència polonesa es va afegir voluntàriament a un grup de presoners, els qual varen ser enviats al camp de concentració nazi d'Auschwitz. Sota el nom fals de Tomasz Serafiski, el seu objectiu era subministrar informació a les tropes aliades dels camps de concentració i organitzar grups de resistència dins el propi camp.

Witold_Pilecki_1

Pilecki va néixer el 13 de maig de 1901 a Rússia, dins una família amb unes arrels revolucionaries. Es va allistar a l'exercit i va lluitar contra els nazis durant la invasió de Polònia. Va ser un dels fundadors de l'Exèrcit Secret Polonès. Quan Pilecki va entrar a Auschwitz com a presoner, va muntar junt amb altres oficials i presoners la Unió Clandestina d'Organitzacions Militars (Związek Organizacji Wojskowych, ZOW).

El ZOW tenia com objectiu proporcionar notícies del que passava fora del camp, distribuir aliment i roba addicionals als membres, instal·lar xarxes de intel·ligència i entrenar a grups per assumir el control del camp, en cas d'atacs de les tropes aliades. A partir de 1941, Pilecki va començar a enviar el seus informes a l'exercit britànic, via la resistència polonesa. Aquests informes varen ser de gran importància ja que el món pensava que Auschwitz era simplement un camp d'internament. Pilecki esperava que davant el seus informes, que parlaven de la tortura i mort de milions de presoners, les tropes poloneses i aliades iniciassin un pla d'atac dels camps. Però abans de 1943, Pilecki va ser conscient que no existia cap pla d'atac per part de les tropes aliades.

Fotos de Pilecki a Auschwitz

Mentre tant, la Gestapo intentava descobrir les identitats de les persones que formaven aquesta organització secreta de Pilecki i i fins i tot va arribar a matar alguns dels seus membres. Davant el poc ressò dels seus informes, Pilecki va decidir escapar del camp amb l'esperança de convèncer personalment als líders de la resistència polonesa de la necessitat d'emprendre un atac contra els camps de concentració. Pilecki i dos membres de la seva organització varen escapar d'Auschwitz.

El 25 d'agost de 1943, Pilecki va arribar a Varsòvia amb la intenció de promoure un atac a Auschwitz, però l'exercit polonès no tenia força suficient per atacar el camp, sense l'ajuda aliada. Els informes de Pilecki (on les atrocitats que s'explicaven eren considerades una exageració per part dels anglesos) i el fet que l'atac del camp de concentració era molt arriscat, varen fer que el anhelat atac no es portés a terme. Una vegada acabada la guerra, amb Polònia sota el control de la Unió Soviètica, Pilecki va començar a recollir informació de les atrocitats soviètiques, les execucions i empresonament del dissidents. Va ser acusat de diferents delictes i finalment el 25 de maig de1948 l'executaren Varsòvia.

Fitxa policial de Pilecki abans de la seva execució

Fins 1989, la informació sobre els seus fets i coratge va ser censurada per part del règim comunista de Polònia. Al 1995, va rebre la medalla al mèrit de Polònia.

Font: Wikipedia i Finding Dulcinea

Diligencia Ó Palma y viceversa

jamasca66 | 06 Juny, 2011 19:37 | latafanera.cat meneame.net facebook.com twitter.com

Anunci aparegut a la revista "El anunciador" publicada a Manacor el 13 gener 1911.

diligenci

 En aquesta postal del port de Palma podeu veure diverses diligències com les de l'anunci.

 

 

El funicular que mai va existir

jamasca66 | 24 Maig, 2011 19:05 | latafanera.cat meneame.net facebook.com twitter.com

El darrer dia de març de 1934, l'enginyer Antoni Parietti Coll (Palma 1899 - 1979) va presentar en el Teatre Principal de Palma un projecte innovador i que contava amb un gran acceptació popular: la construcció d'un funicular al Puig Major.

Antonio Parietti. Font  

Va projectar, entre altres, les carreteres de Cura, Formentor i sa Calobra. A part del seu treball tècnic, Parietti també tenia inquietuds culturals. Era membre fundador del Cercle de Belles Arts i de l'Orquestra Simfònica. La idea del funicular la va tenir durant les obres de la carretera de Sa Calobra a l'any 1928. La descripció del projecte la fa el mateix Parietti en la revista mensual "La nostra terra" nº 79 de juliol de 1934.

 
Projecte del funicular. Font

 L'objectiu del funicular no era altre que facilitar l'accés cap a una zona verge (llavors no existia la carretera actual que puja fins al cim del puig Major) i potenciar una nova manera de fer turisme. Segons el seu autor, de la construcció del funicular aeri es podrien derivar tot un seguit d'actuacions posteriors com les que descriu:

L'obra tenia un cost total de dos milions de pessetes i que va ser acceptat per l'empresa alemanya Bleichord-Zueg.

La Societat Anònima que havia de gestionar el funicular fins i tot havia tret a la venda accions com la que es mostra.

Font

El juny de 1936 començaren les obres de la plataforma inferior de Cals Reis.

Plataforma de Cals Reis. Font

Les obres varen ser interrompudes per l'esclat de la Guerra Civil. Posteriorment la Segona Guerra Mundial va suposar l'embargament dels subministraments metàl.lics que havia de remetre la firma alemanya Bleichord-Zueg. Aquests fets van suposar que el projecte quedàs a l'oblit.

Parietti no es va rendir i va tornar a proposar la construcció del seu funicular, però els costos s'havien disparat, augmentat en un 1400 per cent. El projecte ja no era rendible i definitivament es va abandonar la idea. No obstant, l'enginyer seguia amb la idea de facilitar l'accés públic al Puig Major, per això en els anys 50 va plantejar la possibilitat de construir una carretera de peatge fins al cim, projecte que va ser aprovat. Però novament, la mala sort va acompanyar a Parietti, ja que el Govern espanyol va donar el vistiplau per a la construcció d'una instal.lació militar dels Estats Units.

Font | Ultima Hora, Diario de Mallorca i Balears

El Gato Negro: semanari catalÓ ilĚlustrat de 1898

jamasca66 | 07 Maig, 2011 07:07 | latafanera.cat meneame.net facebook.com twitter.com

L'altre dia vaig ensenyar un anunci publicat en el setmanari català "El Gato Negro". Aquesta publicació de caràcter còmic i satíric va publicar-se per primer vegada el 15 gener de 1898. En el Dipòsit Digital de Documents de la UAB podeu consultar 52 números del setmanari.

 
 
 

Billares Saint Martin

jamasca66 | 05 Maig, 2011 12:01 | latafanera.cat meneame.net facebook.com twitter.com

En els diaris i setmanaris de principis del segle XX com el setmanari català el "Gato Negro" surt publicitat tan curiosa com aquesta d'una marca de billar:

La petanca i el Bar Triquet

jamasca66 | 27 Abril, 2011 07:13 | latafanera.cat meneame.net facebook.com twitter.com

La petanca encara que sembli un joc modern, té més de 100 anys. La petanca, abans anomenada bolla, va neixer a Occitània, d’on ve el seu nom modern.

Gravat francès del joc de les bolles. Font

Quan a Mallorca el joc es deia bolla, el lloc on es jugava s’anomenava triquet de la bolla, per distingir-lo del triquet (o trinquet) de la pilota valenciana. La pista era rectangular, de 2,5 per 6 metres i s’hi jugava amb sis bolles d’alzina de 15 cm. de diàmetre i un boll (com encara ara) o bolló d’1 cm. Els jugadors eren tres.

L’Arxiduc Lluís Salvador ens dóna notícia que al segle passat a Mallorca hi havia a Palma tres triquets de la bolla coberts i un o més triquets a cadascun dels pobles més importants. On hi hagué un triquet és en el solar del popularíssim cafè Triquet (avui desaparegut), a la Porta de Sant Antoni, de Palma.

Bar Triquet. Font

 Font | Línia Directe. Diario de Mallorca

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS