Administrar

Obrint finestres a la hist˛ria

Setmanari ilĚlustrat La Roqueta (1887 -1902)

jamasca66 | 27 Abril, 2011 06:39 | latafanera.cat meneame.net facebook.com twitter.com

La Roqueta va ser una publicació setmanal escrita en català (escrit de forma fonètica i abans de la normalització de Pompeu Fabra) fundada a l'any 1887 per Miquels dels Sants Oliver, posteriorment va ser dirigida per Pere d'Alcantara Penya.

Durant el segle XIX, es comencen a publicar revistes en català, com La Renaixensa, Lo Gay Saber, El Calendari Català i La Ilustració Catalana, a Catalunya, i La Roqueta i L’Ignorància, a Mallorca. En una primera etapa (1887) aconseguí la col·laboració de la majoria de poetes i escriptors mallorquins del moment. La segona etapa va durar poc i es va donar durant l'any 1889; la tercera etapa va comprendre tres anys (1898 al 1901); i una quarta, i darrera, l'any 1902. La Biblioteca Digital de Premsa Històrica ens ofereix 24 números corresponents a 1902. 

Era un setmanari costumista i va ser una de les primeres revistes il·lustrades de Mallorca, on es podien trobar gravats i fotografies. Algunes de les portades mostraven quadres i dibuixos d'importants pintors del moment com:

Antoni Gelabert
 
 
Vicenç Furió 
 
 
Joaquim Mir
 
 
Rafel Llinas
 
 
Santiago Rusinyol
 
 
També trobau portades d'autor desconeguts però de gran qualitat
 
 

Salvador Hedilla, el primer home que va arribar per aire a Mallorca

jamasca66 | 20 Abril, 2011 06:55 | latafanera.cat meneame.net facebook.com twitter.com

El diumenge dos de juliol de 1916 era una festa a Palma. L'ajuntament havia organitzat una sèrie de festes per celebrar la inauguració del tramvia elèctric. Una missa solemne a la Seu, toros, òpera en el Teatre Líric, focs d'artifici a la badia, música al passeig d'es Born, eren alguns dels actes que tendrien lloc aquell dia. 

Però un dels actes més esperats era l'arribada de dos avions a primera hora del matí. S'havia organitzat la I Carrera del Mediterrani, un raid (travessia) aeri des de Barcelona a Palma. Per fer el vol, s’aconseguí un important compromís de la firma barcelonina Pujol Comabella i Cia., constructora d’aeroplans, la qual s’oferí a realitzar la cursa amb dos hidroavions construïts expressament per a l’ocasió. Finalment, els hidroavions varen ser substituïts per dues naus terrestres construïdes per la pròpia empresa. L’Aeroclub de Catalunya controlaria oficialment la prova. 

Hangar de la fàbrica i escola d'aviació Pujol Comabella i Cia. Font

Els pilots dels aeroplans serien Salvador Hedilla i Francisco Coterillo. Coterillo, per problemes mecànics del seu avió, no va iniciar el vol. Salvador Hedilla, era un pioner de l'aviació nascut a Santander. Director i professor de l'escola d'aviació Pujol Comabella i Cia. i que havia dut a terme diferents proeses amb els seu aeroplans. 

Salvador Hedilla. Font

A les 5 de la matinada del 2 de juliol, Hedilla va enlairar-se amb el seu monoplà cap a Mallorca des de l'aeròdrom de La Volatería de El Prat de Llobregat en Barcelona. L'avió era un monoplà de la casa Pujol Comabella i Cia., de recent construcció, equipat amb un motor Le Rhône de 80-90 cavalls de força, i només havia volat cinc minuts el dia anterior.

Aeròdrom de la Volàteria, el futur aeroport de El Prat de Barcelona. Font

Hedilla posant junt el seu monoplà que el portaria fins a Mallorca. Font

La vigilància del recorregut es va fer amb dos vaixells de guerra, el Temerario i Proserpina, i que estaven vigilant qualsevol problema de l'aviador que el fes caure a la mar. 

El torpeder Temerario. Font

Durant el vol, Hedilla va patir diversos problemes que descriu ell mateix a la revista Stadium del 15 de juliol de 1916:

“Al poc temps de sortir, em vaig trobar amb un vent molt fort de llevant que quasi no em deixava continuar endavant. Si no hagués tingut tant d’interès per fer el vol, hagués reculat. Durant vint minuts, el fortíssim vent feia quasi impossible mantenir-me en l’aire. Vaig dubtar durant un instant a tornar al punt de partida... Durant la travessa només he creuat remolins de vent que em posaven en perill. Un remolí m’ha tret la gorra i les ulleres. La resta del viatge l’he fet amb la gorra entre les cames i amb prou feines he pogut col·locar-me les ulleres. Quasi tot el temps hi ha hagut boira. Només cada deu o quinze minuts veia petits trossos de mar. Em feia l’efecte que volava sobre terra i que creuava uns llacs. Els núvols pràcticament no em deixaven veure el mar. Per aquest motiu no he vist cap dels vaixells que portaven els comissaris de la ruta."

Font

A les 7 del matí, una multitud de ciutadans (unes 20.000 persones) s'havien reunit a la platja de Can Pere Antoni per veure l'arribada de l'avió. Els crits de "Ja és aquí", senyalant un punt cap a la zona de Porto Pí, informaven de l'arribada de l'avio d'Hedilla. Davant la impossibilitat d'aterrar a la zona, l'aviador va prendre terra en el predi de Son Sunyer, prop de l'actual aeroport.

Acabava de produir-se una fita històrica a Mallorca, havia aterrat el primer vol que unia la Península (concretament Barcelona) i l'illa. La travessia, a una velocitat mitja de 108 km/h, havia durat 2 hores i tretze minuts.

Uns anys abans, al 1910 ja havia volat (o millor dit ho havia intentat) per primera vegada un avió sobre Mallorca gracies al pilot Julien Mamet. Però Mamet havia transportat en vaixell el seu avió, un Bleriot, desmuntat en peces des de Barcelona.

Per aquesta gesta, Hedilla va rebre un premi en metàl·lic de 10.000 pessetes, i a més, la copa del Mediterrani donada per mà mateixa del rei Alfons XIII. Posteriorment, també va ser condecorat amb la Creu d'Isabel la Catòlica per part del govern espanyol. Durant els dies posteriors, l'aviador descansà a Mallorca on va ser homenatjat per les autoritats de l'illa.

La premsa del moment és va fer ressò de l'esdeveniment com per exemple La Voz de Menorca, La Ilustración Artística de Barcelona, La Vanguardia i La Vanguardia

Curiosament, Salvador Hedilla va ser també pioner en el lloguer de les superfícies entelades dels seus aparells per dur-hi missatges publicitaris. En la foto següent es pot veure l'aviador amb el seu avió i un anunci publicitari de Petróleo Gal.

Font  

El petroli que anunciava no s'utilitzava com a combustible, sinó com a regenerador capil·lar. Estrany, però cert, en aquest publicitat de l'època ho podeu comprovar.

Anunci de Petróleo Gal. Font

Un any després, el 30 d'octubre de 1917, Hedilla va enlairar-se amb un avió acompanyat per un passatger Josep Maria Armangué. Poc després, l'aeroplà cau degut a un problema amb el motor. Els dos van morir. Hedilla, encara no havia complit els 35 any. (veure notícia a La Vanguardia)

Per fer un homenatge a aquest home que tant havia significat pels illencs, el diari La Almudaina obrí una subscripció per alçar-li un monument en memòria seva. Era l'any 1929 i d'onze projectes presentats a un concurs, s'elegí un dissenyat per l'escultor Pascual Thomàs i Jofre. Damunt un bloc de pedra, d'uns dos metros d'alçada, una àguila amb les ales a punt de volar i el cap d'un home. A la pedra se pot llegir: "A Salvador Hedilla, el primero que en aeroplano atravesó el Mediterráneo desde Barcelona a Mallorca. Aterrizó en este campo el dia 2 de julio de 1916".
En un principi, el monument estava ubicat a l'Hort de Sant Ignaci a la carratera de Llucmajor. Actualment es troba en els voltants de l'aeroport. Se pot veure devora la torre de control (crec recordar que es pot veure passat el control de la Guardia Civil).

Fonts:

* El primer vol Barcelona Mallorca

* Pàgina d'Aviació de Jordi Vidal 

* Milamperios

* Pilotos Muertos

* Fotos antigues de Mallorca

Remei curiˇs

jamasca66 | 29 Marš, 2011 18:33 | latafanera.cat meneame.net facebook.com twitter.com

Palma de Mallorca - La Unión Republicana, 1 de desembre de 1900

Temple arbori

jamasca66 | 23 Marš, 2011 06:31 | latafanera.cat meneame.net facebook.com twitter.com

Tenc una mica abandonat aquest bloc: massa coses. He d'organitzar-me millor per poder dedicar unes hores a la setmana. A veure si ho ser fer.

Avui torn amb una nova entrada que té a veure amb el fet que dilluns passat va ser el Dia Forestal Internacional, una data per recordar-nos la importància de protegir i conservar els boscos. Relacionat amb els arbres he trobat aquest gravat del segle XIX. Correspon a un aurò (Acer sp.) esculpit i el descriuen en una revista del 1893 de forma un poc fantasiosa:

"S'ha convertit en una espècie de temple de dos pisos, cadascun dels seus compartiments estan il.luminats per vuit finestres, i capaç de contenir vint persones. Els pisos estan construïts amb branques hàbilment entrellaçades, de les quals les fulles fan una mena de catifa natural. Les parets estan formades de fullatge espès, on innombrables aus construeixen els seus nius "

 

 Font| NextNature

El 2000 vist en el 1910

jamasca66 | 10 Marš, 2011 19:56 | latafanera.cat meneame.net facebook.com twitter.com

En bloc "How to be a retronaut" tenen unes postals franceses molt curioses de 1910, amb imatges de com suposaven que seria la vida a l'any 2000. De totes elles la que més m'ha cridat l'atenció és aquesta:

 L'escola del 2000 imaginada en el 1910 és de ciència ficció encara avui en dia. Els alumnes estan asseguts tranquil·lament amb uns auriculars, per on els hi arriba els texts dels llibres que el mestre està introduint en una màquina. Un pobre al·lot és l'encarregat de fer-la funcionar rodant una maneta. Genial!!! 

Mr. Papus

jamasca66 | 28 Febrer, 2011 06:55 | latafanera.cat meneame.net facebook.com twitter.com

Des de fa un parell de mesos vaig iniciar un nou bloc "110 anys" on anava mostrant les notícies i il·lustracions que es publicaven en els diaris de Catalunya, València i Illes Balears des de 1900. Per temes de feina, deixaré aquest bloc aparcat. Me sap greu perquè m'agradava, però treballar en aquest nou projecte personal m'ha servit per conèixer millor on es pot trobar premsa antiga digitalitzada. He decidit que d'ara en endavant crearé una nova secció en aquest bloc dedicada a la premsa antiga (posterior a 1900) i on aniré mostrant algunes de les notícies publicades en els diaris de les Illes Balears i que es refereixen a Palma.

Per començar, avui podeu veure una notícia publicada a un diari de Maó sobre un misteriós i extraordinari personatge.

 
Maó, El liberal, 2 de novembre de 1900

Un museu dedicat a un error de cÓlcul

jamasca66 | 24 Febrer, 2011 08:07 | latafanera.cat meneame.net facebook.com twitter.com

El museu Vasa d'Estocolm és un museu que podem dir que està dedicat a un error de càlcul. Es va inaugurar el 1990 i en el seu interior alberga únicament, quasi intacte, el vaixell Vasa del segle XVII i els objectes que hi portava.

El Vasa va ser un vaixell de guerra suec construït per ordres del rei Gustau II Adolf de Suècia, entre 1626 i 1628. El Vasa va naufragar en el seu viatge inaugural, el diumenge 10 d’agost de 1628, al port d’Estocolm, d'aquí ve el fet que ens serveix per dir que el museu que l'alberga és un museu dedicat a un error de càlcul, o millor dit varis.


La seva construcció va durar dos anys. En aquella època no existien plànols y es va construir el vaixell a ull, perquè no n'existien de tant grans. Mesurava 69 metres d'eslora i 52 metres de la punta del pal major a la quilla, 30 dels quals pal i només 22 de panxa. El galiot tenia tres pals i deu veles; tres ponts amb 64 canons de bronze, 48 de 24 lliures. Pesava més de 1200 tones amb un volum de 700 m3 i una superfície velera de 1275 m2. A més, estava decorat amb més de 700 escultures policromades per representar el domini suec sobre el Bàltic. La dotació total era de 150 tripulants i 300 soldats.

El 10 d’agost de 1628, es fa a la mar per primer cop. Mentre sortia, al port d'Estocolm hi havia gran quantitat d'espectadors, junt amb ambaixadors estrangers i alts oficials. Uns minuts després de salpar, el vaixell s’escora, l’aigua entra per les troneres del pont baix i s’enfonsa davant la mirada del sorprès públic. Dels 150 tripulant, entre 30 i 50 moren ofegats.

La causa principal del naufragi es troba en el punt de flotació elevat i a això s’hi suma el gran nombre de canons i el defectes de construcció. Al haver més superfície a l'exterior de l'aigua que a dintre, fa que el vaixell s’escori fàcilment i si a més hi ha un excés de carrega que es desplaça en el moment en que s’escora i les troneres del pont baix estan obertes i a la vora del mar, fa que el vaixell s’enfonsi ràpidament.

Poc després d'enfonsar-se es varen fer diversos intents de recuperació sense èxit. Després va decaure l'interès per les restes i s’oblida la ubicació. Però 300 anys més tard, al 1956 l’investigador aficionat Anders Franzón redescobreix la ubicació de la nau, a 30 metres en profunditat, cobert per argila, llim i restes del desenvolupament humà provinent de les aigües residuals, però que encara conservava tota l’estructura de fusta i fins i tot les veles. Despres de nombroses tasques, la marina sueca el va recuperar completament al 1961. Finalment, el 1990 el vaixell es va exposar dins un museu construit exclusivament a l'efecte. Conté també diverses exposicions dels objectes que hi havia a bord.

 
Imatges | 1, 2, 3, 4, 5

L'any de la picor

jamasca66 | 14 Febrer, 2011 19:19 | latafanera.cat meneame.net facebook.com twitter.com

Quan diem que una cosa "és de l'any de la picor", volem dir que una cosa és molt antiga. Jo pensava que era l'any de "la Picó" i que es referia a una dona, però no, recentment he descobert que l'origen d'aquesta frase es refereix un fet molt antic i que és va produir a l'any 1471.

Segons les cròniques i tradicions, en aquest any, Barcelona va sofrir una invasió de puces veritablement esgarrifosa, les quals donaven unes fiblades molt molestes, les qual es notaven més del normal perquè fou un dels anys terribles de fam i de misèria, a causa d’haver-se perdut la majoria de les collites.

 Home amb una puça. Gravat en fusta del segle XVI

Font | Llegendes de Barcelona

Mallorca en color a l'any 1912

jamasca66 | 26 Gener, 2011 19:46 | latafanera.cat meneame.net facebook.com twitter.com

Al bloc Maiorica he trobat una pel·lícula gravada en color amb el sistema chronochrome on es veuen diversos indrets de Mallorca a l'any 1912!!! Un document molt curiós que permet veure el port de Palma, la Seu, uns marges amb taronges i ¿Pollença?

 

 

Esci˛podes

jamasca66 | 21 Gener, 2011 14:33 | latafanera.cat meneame.net facebook.com twitter.com

Els esciòpodes eren criatures mitològiques amb una sola cama i un sol peu de mesures sobre dimensionades. El terme esciòpode prové del grec i significa "ombrapeu" i aquest nom li ve donat per el costum que tenien aquests éssers mitològics d'utilitzar el seu peu com un para-sol i protegir-se del sol.

Vivien a Etiòpia i la seva única cama no els feia un éssers lents, sinó al contrari, la seva única extremitat era molt forta i el permetia saltar a gran velocitat, i ser tan ràpids con un genet i el seu cavall. No eren violents i sols utilitzava la seva poderosa cama com últim recurs de defensa. El primer que els va descriure va ser Plini el Vell, en el segle I d.C. a la seva Naturalis Historiae. La llegenda va perdurar durant l'Edat Mitja ja que va sortir a nombrosos llibres religiosos, bestiaris, mapes, etc.

Font

Font

Aquest esciòpode curiosament té dues cames en lloc d'una. Font

A la dreta del mapa podeu veure els esciòpodes. Font

Al podeu veure al centre de la imatge junt amb altres monstres i criatures mitològiques. Font

Font

Font

Font

Font

Font: Wikipedia i Field Guide to Monster of the World
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS