Administrar

Obrint finestres a la hist˛ria

L'arxipŔlag de Cabrera i la seva cartografia

jamasca66 | 16 Desembre, 2010 10:59 | latafanera.cat meneame.net facebook.com twitter.com

Som una persona de curolles, curolles que poden durar des d'un dia fins anys. Algunes són permanents, però altres són intermitents, van i venen, i una d'aquestes és la que tenc sobre l'arxipèlag de Cabrera. Aquesta dèria es va iniciar ja fa temps, quan durant  vaig treballar.

Aquest bloc és una bona forma d'ordenar la informació que tenc sobre aquest arxipèlag. Per començar en aquest apunt d'avui us mostraré la cartografia que existeix a Internet.

 

Ysla de Cabrera. La Ysla de los Conejos. Juan de Aguirre. 17XX
Font: Biblioteca Nacional Española 

 

Mapa de la Isla de Cabrera, la de los Conejos y otras pequeñas. Tomás López. 1782

 

Plano del Puerto de Cabrera. Comisión Hidrográfica. 1878
Font: Europeana

  

Plano del puerto de Cabrera. Comisión Hidrográfica. 1891
Font: Cartoteca Digital de l'Institut Geogràfic de Catalunya

 

Plano de la isla de Cabrera y adyacentes. Comisión Hidrográfica. 1891
Font: Biblioteca Digital Hispánica

 

Cabrera and Adjacent Islands. 1891
Font: Europeana

Pobre animal! No es muy inteligente, pero tiene tan buen corazˇn!

jamasca66 | 10 Desembre, 2010 13:41 | latafanera.cat meneame.net facebook.com twitter.com

A la Biblioteca Digital Hispànica et pots trobar llibres tan curiosos com el que vos vull mostrar avui: "La inteligencia de las aves y de los mamíferos". Un llibre escrit per Ernest Menault i publicat entre 1860 i 189 a Madrid. A llarg de les seves 200 pàgines fa una descripció bastant àmplia de les característiques i accions que permeten associar l'ingeni, la raó, l'enteniment i intel·ligència a diverses espècies de mamífers i aus.

La veritat és que és un llibre molt divertit, sobre tot perquè les descripcions que fa són bastant singulars. A continuació teniu alguna de les més interessants i curioses que he trobat i que vos serviran de mostra per veure un poc el tipus de llibre que vos trobareu:

Cuervo:

"Es susceptible de entender un poco de latin: al menos, lo entendía el del doptor Franklin. Dicho cuervo pronunciaba muy distintamente la palabra aqua, aunque prefería el vino."

Pavo:

"El pavo lleva escrito todos sus vicios en su estúpida fisonomia. Es calvo como todos los vividores; su frente y sus mejillas están deshonradas por verrugas y excrecencias carnosas, enrojecidas por los excesos de la gula."

Rata: 

"La rata no es insensible al buen tratamiento y á las caricias. Preguntádselo á los prisioneros."

Vaca:

"Pobre animal! No es muy inteligente, pero tiene tan buen corazón!"

 

 

Ves-te'n a Liorna!

jamasca66 | 03 Desembre, 2010 11:57 | latafanera.cat meneame.net facebook.com twitter.com

Quan era petit, sentia com els meus pares i la gent gran de la meva família deien "Ves-te'n a Liorna!". Ho deien quan estaven enfadats, i encara que no entenia el significat, suposava que no era res bo. També sentia de tant en tant un refrany que deia "Qui va a Liorna, no torna". La veritat és que no sabia si Liorna era una persona, un lloc o què. 

Avui per casualitat he sabut el significat de Liorna, i les frases que havia sentit de petit han adquirit ara significat. Resulta que Liorna, és el nom en català de la ciutat italiana de Livorno, situada a la Toscana. 

Resulta que la comunitat jueva a Mallorca era sovint perseguida, sobretot en els segles XVI i XVII. A Liorna, que era un port comercial de gran importància en aquells segles, hi havia una comunitat hebraica que era respectada. En cas de persecució, molts de jueus mallorquins fugien cap a Liorna, i s’hi sentien tan bé, que no en tornaven.

L'esplèndida novel·la de Carme Riera "Dins el darrer Blau" es basa precisament en els fets històrics que succeïren a Palma entre 1687 i 1691 quan un grup de jueus volia escapar de Mallorca a Liorna.

A continuació teniu unes quantes imatges de la sinagoga de Liorna, que es va construir al 1683 i destruïda durant la II Guerra Mundial. 

 

Font

 

Font

 

Durant la Segona Guerra Mundial, l'antiga sinagoga va ser destruïda. Font

 

Aspecte actual de la sinagoga. Font

Escusats comunitaris

jamasca66 | 02 Desembre, 2010 11:26 | latafanera.cat meneame.net facebook.com twitter.com

Normalment acostum a llegir Altres Barcelones, un bloc sobre històries de Barcelona. Un bloc molt interessant i que val la pena llegir. En un dels seus apunts, La Cultura Escatològica, dedicat a la fixació que tenen el catalans pels assumptes escatològics hi ha un imatge d'un escusat o comuna familiar que m'ha cridat molt l'atenció. 

Fixau-vos en els detalls: admetia tres persones fent les seves necessitats, el respatller central, l'escala que duu a unes de les tapes, suposo que especial per infants. El dibuix correspon a Lola Anglada (Barcelona, 1893 - Tiana, Maresme 1984) fou una narradora infantil i dibuixant catalana.

Font: Altres Barcelones

Aparell per crÚixer

jamasca66 | 01 Desembre, 2010 09:44 | latafanera.cat meneame.net facebook.com twitter.com

Aparell per créixer mentre dorms, extret del llibre de Chumy Chumez "El libro de los Inventos" Val la pena llegir la descripció i utilitat de l'invent.

Font: El Blog Ausente

Desinfectant en el segle XIX

jamasca66 | 30 Novembre, 2010 07:34 | latafanera.cat meneame.net facebook.com twitter.com

Il·lustració d'un llibre de 1899 sobre higiene i salut pública als colectius on hi havia nins i nines.

 

Un parell d'ous

jamasca66 | 30 Novembre, 2010 07:00 | latafanera.cat meneame.net facebook.com twitter.com

Henry Seebohm (1832 - 1895) era un fabricant anglès d'acer, i un ornitòleg aficionat. Els seu interès per les Ciències Naturals el va portar a viatjar per mig món. Va escriure diversos llibres sobre aucells i entre ells podem esmentar "Coloured figures of the eggs of British birds : with descriptive notices, un llibre on descriu els ous de les aus britàniques. Vos deix amb algunes de les seves magifiques il·lustracions.

 

 (Segueix)

Les estÓtues romanes del Cardenal Despuig

jamasca66 | 25 Novembre, 2010 10:37 | latafanera.cat meneame.net facebook.com twitter.com

Quan un visita el Museu de la Ciutat, ubicat a les dependències del castell de Bellver, té l'oportunitat de contemplar una part important del que un dia va ser la col.lecció escultòrica del cardenal Despuig, un dels personatges més representatius de la il.lustració mallorquina.

Antoni Despuig Dameto, va néixer a Palma el 1745. En 1774 va ser ordenat capellà i posteriorment va desenvolupar una important activitat: va ocupar diversos càrrec eclesiàstics, va pertànyer a importants del país, va ser mecenes, etc.

Despuig era un gran aficionat al món romà, i per això va decidir crear un gabinet d'art i arqueologia. De seguida va pensar que Raixa (propietat del seu germà Joan, comte de Montenegro) seria el lloc idoni per establir la seva col.lecció. Per anar adquirint peces de la seva col.lecció es va servir de tres recursos: l'excavació (principalment a la finca de Ariccia, a prop de Roma), la compra a antiquaris i la reproducció de peces històriques.

A Raixa no sol va anar reunint estàtues, sinó quadres, llibres, etc . Joaquin Maria Bover a l'any 1845, va escriure "Noticia histórico artística de los museos del eminentísimo Sr. Cardenal Cardenal Despuig en Mallorca", un llibre on fa un inventari de les principals obres d'art que hi havia a Raixa. En el llibre podeu observar diversos dibuixos de les estàtues romanes del Cardenal Despuig.

 

 (Segueix)

El tractor que sembrava mines

jamasca66 | 24 Novembre, 2010 06:38 | latafanera.cat meneame.net facebook.com twitter.com

Està ben vist que per matar gent som capaços d'inventar coses tan perverses com aquesta: un tractor que sembrava mines.


Font | Aquí estuve ayer...

Neix un nou bloc: "Cent Deu Anys. Fullejant la premsa antiga"

jamasca66 | 22 Novembre, 2010 13:39 | latafanera.cat meneame.net facebook.com twitter.com

En el post d'avui me faré una mica d'autobombo, però com que aquestes coses no són molt freqüents per aquí, suposo que me perdonereu, no? Avui veu la llum un nou bloc Cent Deu Anys, un bloc on pretenc mostrar diàriament les notícies dels diaris de Catalunya, Balears i el País Valencià que es publicaren a partir de 1900. Notícies de tot tipus, de societat, política, successos, internacionals, etc. Cada dia tendreu una notícia de fa 110 anys.

Per què 110 anys? Doncs perquè 2010 - 1900 = 110, temps suficient per veure els fets que preocupaven a la gent d'aquella època i que era notícia.

La font d’aquest diaris serà de moment la Biblioteca Virtual de la Prensa Histórica del Ministeri de Cultura.

 
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS